Ilustré la canción de la Sirena i la Lluna, que asi suena :
M'explicava, tremolós al parlar, asseguts a la taula greixosa d'aquell vell cafè, una història, amb la pipa a la ma, que als avis havia escoltat aquell vell mariner;
d'una noia, eixerida i d'ulls clars, despullada fins a la cintura i amb cua de peix.
Molt galana, de pits ferms i grossos, cabells llargs i rossos i blanca de pell
Que amb la lluna nova i a la mitjanit
surt d'entre les roques quan tot és dormint.
Sirena que cantes en nits de foscor i amagues la cara a la lluna plena.. per cales perdudes hi busques l'amor, vivint dels records i fugint de les penes.
La lluna voldria escoltar la cançó que canta la noia vestida d'escates però ella s'amaga, fuig de la claror. No vol que la lluna l'hi besi la galta. Gracias Tropèl !